Plantetes (2n) - The book of vegetables Tgnins

Arbre de l’amor
Cercis siliquastrum

Descripció: Petit arbre de fulla caduca de uns 4 metres d’alçada. El seu tronc és llis i negre, té les fulles arrodonides. De uns deu centímetres de longitud. És un arbre resistent a la manca d’aigua.
Usos: És emprada (la flor) com a planta ornamental. Antigament s’usava pel mite de l’amor.

















Alzina (Encina)
Quercus ilex

Descripció: L’alçada varia entre els 5 i els 20 m. Té la fulla allargada i amb mes de 8 parells de nervis. Fa boscos densos al clima mediterrani humit. És un arbre de fulla perenne (que no cau a l’hivern), amb aquestes encerades. Les fulles tenen punxes.
Usos: La fusta de l’alzina és dura i compacta i s’utilitza per fer eines de pagès i en fusteria.















Arç blanc (Espino Albar)
Crataegus monogyna

Descripció: Arbre de fulla caduca que generalment presenta forma d’arbust .Es caracteritza per presentar nombroses branques que estan cobertes d’espines . L’escorça és de color gris clar. Les fulles, que apareixen al final de l'hivern, són profundament dividides en 3 a 7 parts i amb el vores dentat . Floreix des de finals de març a juny . Les flors són blanques i oloroses i s’agrupen formant ramells . Floreix després de que apareguin les fulles . Fan el fruit a començaments de la tardor . El fruit és carnós de color vermell i esfèric d'aproximadament 1 cm .
Usos: Les seves flors s’utilitzen en medicina natural per fer infusions que tenen acció tonificant i sedant. La seva fusta és força apreciada.













Aritjol (Zarparrilla)
Smilax aspera

Descripció: És una planta liana molt comuna a tots els països catalans. És verda tot l’any i s’enfila en altres plantes. Les fulles ,que tenen uns 7 cm, tenen forma de cor. Floreix a la tardor, les flors són de color crema. Té plantes amb flors masculines i plantes amb flors femenines.
Usos: És una planta en que el fruit s’usa per fer begudes. Les arrels son estimulants i depuratives. Antigament l’arrel es va fer servir per tractar les malalties sexuals. Té propietats anti – verí; els emperadors romans l’usaven per preveure malalties.












Bruc d’hivern (Brezo de invierno)
Erica multiflora

Descripció: És un arbust petit de fins a 0,5 m. d’alçària. Floreix a l’hivern i tenen un to rosat. Les fulles son lineals i estretes, de 8 a 14 mm. de llargària que cobreixen pràcticament totes les branques. Les flors tenen forma d’olleta i surten als extrems de les tiges en grups que tenen la punta de color vermellós.

















Corona de frare (Cebollada)
Globularia alypum

Descripció: Planta arbustiva que pot assolir fins a 40 cm d’alçada, amb fulles de forma estirada . Es troba en terrenys calcaris i secs .Floreix entre la tardor i l'hivern , les seves flors són blaves o liloses agrupades en capítols . Utilització: La corona de frare s’ha emprat com a purgant.










Esbarzer (Zarza)
Rubus ulmifolius
Descripció: Arbust molt comú a la serra cobert d’agullons que forma bardisses pràcticament impenetrables. Tenen les fulles dentades i l’anvers d’aquestes és de color verd fosc. floreix entre maig a juliol . Les seves flors són rosades o blanquinoses i s’agrupen en ramells. Fructifica entre els mesos d’agost i setembre . Els seus fruits son les mores, aquest fruit és comestible i presenta una tonalitat vermella, quan encara no ha arribat és me. Quan madura és de color fosc.
Usos: La mora s’utilitza per fer melmelades i licors i en altres temps es feia servir per tenyir la llana.







Esparreguera (Esparraguera)
Asparagus officinalis

Descripció: Mata densa de tiges grisenques, peludes, arquejades i enfiladisses, que a vegades sembla una liana. A la primavera fa brots verds que surten de la base de la planta, llargs i prims, que són els seus fruits, els espàrrecs, que són comestibles. De les branques surten branquetes petites i primes que no ultrapassen els 6 mm de llargada, que sovint es confonen amb les fulles Aquestes branquetes rígides fan que la planta punxi un xic.














Estepa blanca (Estepa blanca)
Cistus alba

Descripció: l’estepa blanca és un arbust de fulla perenne. Les fulles son de color grisenc o blanquinós característic de les seves fulles . Les fulles es disposen de forma oposada a la tija, són peludes mostren el marge enter. Presenten 3 nervis principals ben marcats. Té un tacte que recorda al del vellut. Floreix de març fins a juliol . Les flors són d’un color rosa amb els pètals lleugerament rebregats que tenen entre 5 i 6 cm d’amplada. El fruit és una càpsula ovalada que s’obre en 5 parts. (característica comuna al gènere Cistus ). Dins de la càpsula estan contingudes les llavors que presenten una mida molt reduïda.














Estepa ladanífera (Jaguarzo)
Cistus monspeliensis

Descripció: Arbust propi de sols silicis que habitualment mesura 1 m d’alçada
Té fulles enganxoses llargues i estretes d’un color verd fosc. Les fulles presenten 3 nervis principals. La planta desprèn un aroma característic, produït per la presència de glàndules .
Usos: S’utilitza en perfumeria coma fixador i es cultiva com a planta ornamental.














Farigola / (Tomillo)
Thimus vulgaris

Descripció: Mata perenne aromàtica de fins 30 cm d' alçada. Tiges llenyoses i grisenques. Fulles enteres , peciolades, amb els revers cobertes de pèls blancs i amb els marges doblats cap a dins. Flors rosades o blanques, amb la corol•la de llavi superior escotat i el inferior dividit en tres lòbuls. Calze vermellós. Al marge de camins secs i matolls.
Usos: S’utilitza com a planta medicinal, com a remei pels mals de ventre. En cuina s’utilitza com a condiment i per a fer infusions.


















figa de moro (chumbera)
Orpuntia ficus indica

Descripció: Arbust perenne afil•le de la família de les cactàcies de fins a 5 m. Tiges suculentes, formats per cladodis superposats, proveïts d’espines, agrupades en dos o solitàries. Flors grogues, sense pecíol. Fruits en baia, espinosos, de fins a 9 cm. comestibles ( figues de moro). Natural de Mèxic, cultivada i naturalitzada en els terraplens càlids al costat del mar.
Usos: El seu fruit és comestible















Galzeran (Rusco)
Ruscus aculeatus

Descripció: Floreix a la primavera. És una planta dioica (les flors masculines i les femenines estan en plantes diferents) Les flors son de mida reduïda i de color verd blavós. El fruit apareix a la tardor. Aquest és vermell i esfèric.
Usos:Te propietats diürètiques. Les fulles, la tija i l’arrel barrejades amb vi augmenten el nivell d’orina. Aquesta planta s’utilitza com a adorn nadalenc per la qual cosa hi ha que protegir-la












Garric (Coscoja)
Quercus coccifera

Descripció : És un arbust de fulla perenne. Les seves fulles són dures i lluents per els dos costats, també està dentada i les dents acaben en espina. A l’anvers són de color verd fosc i al revés són d’un color més pàl•lid. Floreixen de l’abril fins al Maig. És hermafrodita, les seves flors masculines són grogues i petites i s’agrupen formant un penjoll. Les flors femenines són visibles i solitàries. El seu fruit surt a l’agost del segon any, que es la gla, que té un peduncle molt curt i una cúpula amb escames rígides i penjants.
Usos: La seva fusta dura s’utilitza com a combustible per a fer carbonet.










Garrofer (Algarrobo)
Ceratonia siliqua

Descripció: El tronc és cilíndric, senzill, poc fibrós, acabat en un grup de fulles i recobert a tot el llarg per les restes dels pecíols. No existeix escorça i fusta separables, ni anells concèntrics en la fusta.
Les fulles són grans, de limbe arrodonit en forma de ventall, coriàcies, d’un verd net en ambdues cares. Tenen més de 20 cm de llargada, llises, força rígides, rectes, amb nerviació paral•lela, convergent a l’extremitat del pecíol. Aquest disposa d’uns agullons forts, punxants en els cantons.
Floreix a la primavera amb flors femenines en peus diferents que les masculines, donant unes flors grogues que fructifiquen a la tardor donant uns dàtils de poc gust coneguts com a "pa de guineu".











Gatosa (Tojo)
Ulex parviflorus

Descripció: Arbust perennifoli molt espinós amb espines petites , les espines formen un angle molt obert respecte a la tija .Aquest arbust sovint és molt ramificat i pot arribar a 1 m d'alçada . Presenta unes fulles molt menudes de 4 a 5 mm de llargada .
El fruit és un llegum petit i pelut que assoleix 1 cm de llargada.











Hura (Hiedra)
Hedera helix
Descripció : Les fulles són lluents amb dos tipus de formes, les de les plantes joves són lobulades amb 3 o 5 lòbuls i nervadura palmada, i les de les plantes adultes són enteres amb un nervi principal. Les branques adultes també són diferents de les joves en que tenen un tronc força gruixut i en que no són tiges lineals sinó que es ramifiquen. Només les branques adultes fan flors. Les flors floreixen a la tardor, individualment són petites 3.5 cm, formen umbel•les que al mateix temps formen raïms. Contenen molt nèctar. El fruit és una baia petita de color negre, d’uns 4 o 5 mm, verinosa per als humans. L'Heura és una planta sempre verda i enfiladissa molt comuna a tota l’àrea dels països catalans, així com a les illes atlàntiques, la resta d'Europa occidental i nord-oest d'Àfrica. Fa tiges gruixudes que poden arribar a enfilar-se fins a 30m sobre un suport adequat, arbre o roca.







Llentiscle (Lentisco)
Pistacea lentiscus

Descripció: El llentiscle és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i alzinar.
És una planta que dóna fruits vermells primer i quant maduren negres. El llentiscle té en general forma d’arbust que pot atènyer 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres.
















Lleterassa (Tártago)
Euphorbia characias
Descripció: Aquesta és una planta llenyosa que pot assolir fins 1 m d’alçada, fins i tot, més. La seva característica més remarcable d’aquest gènere de plantes és que produeix abundant làtex blanc, irritant, quan es trenca una branca . Les inflorescències es troben a la part superior de la tija floreixen entre l’abril i el juny . Les flors estan reunides en un inflorescència característica que té el nom de ciati .











Lligabosc (Madreselva)
Lonifera implexa

Descripció:El lligabosc és una planta enfiladissa de 2 m. d’alçària. Te tiges que és lliguen a les altres plantes. Les fulles son oposades i ovals. L’anvers és lluent i el revers mat i groguenc. Les flors son grogues i presenten un llarg tub llarg enrogit que s’obre en llavis desiguals. La floració és entre el maig i el juliol. El fruit madur és rodó i vermell












Margalló (Palmito)
Chamaerops humilis
Descripció: Arbust amb bona part del tronc subterrani que pot arribar a ésser un arbret de fins a 3-5 m d’alçada. El tronc és cilíndric, senzill, poc fibrós, acabat en un grup de fulles i recobert a tot el llarg per les restes dels pecíols. No existeix escorça i fusta separables, ni anells concèntrics en la fusta. Les fulles són grans, de limbe arrodonit en forma de ventall, coriàcies, d’un verd net en ambdues cares. Tenen més de 20 cm de llargada, llises, força rígides, rectes, amb nerviació paral•lela, convergent a l’extremitat del pecíol. Aquest disposa d’uns agullons forts, punxants en els cantons. Floreix a la primavera amb flors femenines en peus diferents que les masculines, donant unes flors grogues que fructifiquen a la tardor donant uns dàtils de poc gust coneguts com a "pa de guineu".








Pi blanc (Pino carrasco)
Pinus halepensis

Descripció: Arbre de fulla perenne que pot arribar als 20 m . Tronc d’escorça grisa i esblanqueïda. Fulles molt primes i blanes amb forma d’agulla disposades de dues en dues . Pinyes abundants quan l’arbre és adult, de forma cònica que assoleixen de 8 a 12 cm de llargada i uns 4 cm d’amplada. Floreix entre abril i maig.
Usos: La fusta es fa servir per fer caixes per la fruita i pasta de paper. És utilitzat en la repoblació forestal per la seva capacitat per colonitzar terrenys pobres i secs














Romaní / (Romero)
Rosmarinus officinalis

Descripció: El romaní és un arbust perenne d'entre mig metre i un metre i mig d' altura amb fulles xicotetes allargades amb una amplada màxima d’uns 3mm i fins a 40 mm de llargada, verds llustroses pel feix i blanques o blaves violades per la part superior a l'estar cobertes de pelets. El més significatiu i característic del romer és que posseeixi les seves fulles unes glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant i forta olor, sobre tot quan es matxuquen les seves fulles.
Usos: Aquesta planta se sol utilitzar com a espècia culinària i com a planta medicinal. Té efectes estimulants i tònics; afavoreix la recuperació de malalties respiratòries i de l’aparell digestiu. Pres en forma d’infusió afavoreix la digestió després de menjars copiosos. Com la majoria de les labiades, té efectes antisèptics en ferides i calma la tos.









Ullastre
Olea europea

Descripció: D’ullastre és l’olivera en estat silvestre. És un arbre de capçada arrodonida i densa però molt sovint està en estat arbustiu. Les fulles són més petites que en l’olivera conreada (1 a 7 cm de llarg i 0,4 a 2,2 cm d’ample). Les branques inferiors en general són espinoses. El fruit és d'1 a 2 cm de longitud poc carnós i amb poc oli. És una espècie que resisteix la sequedat i la calor.